José Maria Moreno Royo (1922 – 2003)
Cronista Oficial de Manises
Naixcut a Manises l’any 1922, José Mª Moreno Royo interrompía en 1936, els seus estudis en la Escuela Oficial de Altos Estudios Mercantiles de Valencia a causa de la Guerra Civil. Regidor de l’Ajuntament de Manises en la década dels setanta del segle passat, el seu interés primordial era la cultura i molt especialment l’escolarització absoluta de les xiquetes i xiquets de Manises, aspecte aquest en el que es fàcil demostrar els éxits aconseguits. En 1970 era el primer President de la Comisió Intermunicipal (Quart, Manises i Paterna) Pro-Deficients Mentals, qui a més va preparar la posta en funcionament del Col.legi i Tallers del “Patronato Francisco Esteve”.
És Acadèmic corresponent de la Real Academia de Cultura Valenciana, nomenat director corresponent per la Junta General del Centro de Cultura Valenciana del día 20 de febrer de 1968, nomenament presentat per destacades personalitats de la Cultura Valenciana, com don Francisco de Paula Montblanch y Gonzalbez, don José Martínez Ortiz, don Domingo Fletcher Valls i don Vicente Ferrán i Salvador.
El Ple de l’ajuntament de Manises del día 27 de febrer de 1979, el va nombrar per unanimitat de tota la Corporació Municipal, Cronista Oficial de la Ciudad.
Director Adjunt i Redactor en Cap de la Revista “Cronicó”, orgue de comunicació oficial dels Cronistes Oficials del Regne de Valencia i Vocal-Tresorer de la seua junta de govern.
La seua obra magna: “Manises, retazos de su historia” no ve sòla, sino amb més de 20 monografíes, algunes presentades en Congressos i Assemblees d’Història d’àmbit nacional (VIII Congreso de Historia de la Corona de Aragón –Valencia 1967-; els I, II i III Congresos Nacionales de Artes y costumbres Populares (C.S.I.C.) Zaragoza 1968; Córdoba 1971, Palma de Mallorca 1975,- I Congreso de Historia del Pais Valenciano, Valencia 1971, etc.) i la resta aparegudes en publicacions de tall historiogràfic de prestigi reconegut. Pasen de mil, els seus treballs publicats en revistes, programes de festes y premsa diaria, amb una temàtica exclusivament dirigida a la difusió de les coses de Manises.
Ha estat col.laborador de la “Gran Enciclopedia de la Región Valenciana” en 1973 y de varies publicacions de la Unesco.
L’Ajuntament de Manises el va nomenar “Ciutadà Honorari” i li donà placa d’Argent en 1984. Guardonat amb el “Cohet d’Or” dels Clavaris del Crist de Paterna (1994), “Maniser Exemplar” de la Falla Santa Félix de Manises (1996), “Amfora d’Or” dels clavaris de les Santes Escudelleres Patrones de Manises (1996) i darrerament l’ajuntament de Manises el va distingir amb el premi “9 d’Octubre, Ciutat de Manises” en 1997 en la seua primera edició.
Treballs publicats:
- En Programes de Festes Patronals, Semana Santa, etc., de varios pobles……………………………………………….46
- En Congressos varios…………………………………………………3
- En els diaris LAS PROVINCIAS LEVANTE…………………171
- En “La Acción Antoniana”……………………………………………5
- En “Policía Municipal”………………………………………………..1
- En “Municipalia”…………………………………………………………1
- Guia del Ministerio de Información y Turismo ……………….1
- En “Obradors”, Escuelas Patronato………………………………4
- Guia turística visita a Manises……………………………………..1
- Fullets del Ateneu Cant i Fum……………………………………..2
- Revista Els ARCS…………………………………………………….10
- En “Aleluya”…………………………………………………………..285
- En “Manises, Boletin Municipal”……………………………….141
Investigador constant ha freqüentat (i ho ha fet fins el mes de novembre del 2001 en que una malaltia la obligat a estar permanentment al llit) arxius com l’Arxiu del Regne de Valencia, el de la Diputació Provincial, i sobretot el de la Parroquia de Sant Joan Baptista de Manises. Aquesta tasca investigadora, la conrreat al voltant d’una bona còlla de col.laboradors, -entre ells alguns destacats catedràtics d’història i històriadors de prestigi nacional-, que li suministren abundant informació de documents i notícies de Manises en arxius i centres del territori nacional, dels qui trau bòna nota i dels qui donen fé, una gran quantitat de carpetes plenes de fotocòpies que té a casa i que no deixa passar ocassió de mostrar a les persones que s’acosten a sa casa buscant algún tipus d’informació.
El 3 de febrer de l’any 2003, desprres que la malaltia el tinguera al llit poc mes d’un any, moria en el mateix domicili que el va albergar tota la seua vida. Després de la seua defunció, la família va donar a l’Ajuntament tot el seu tresor documental i bibliogràfic perquè es conservara en l’Arxiu Municipal.
